Cuinem magdalenes

Escrita per -
La recepta de magdalenes és una d' aquellles que és bàsica de la reposteria, però que a vegades ens fa una mica la punyeta, perquè costa trobar-li el punt.

 INGREDIENTS


3 ous
150 grs. de sucre 
60 ml. de llet
190 ml d' oli 
210 de farina de reposteria
1/2 sobre de llevat 
un polset de sal
ralladura de llimona o taronja, canyella...


PREPARACIÓ


Farem servir l' accessori batedor de varilles per preparar la massa.
Batre els ous amb el sucre fins que estiguin espumosos.
Barregem la llet amb l' oli i l' anem afegint a la barreja anterior poc a poc, batent amb la marxa lenta. Apart, barrejar la farina amb el llevat, la sal, i la ralladura de llimona o la canyella.
L' afegim amb dues o tres vegades a la barreja de ous, sucre, oli i llet, i cada vegada batem bé. Acabem de batre bé amb la marxa més ràpida.
Tapem la massa amb un drap i la deixem a la nevera, com a mínim una hora. Si volem la hi podem deixar fins l' endemà.
Repartim, amb una cullera, la massa a les capsules de paper per magdalenes ( a la vegada jo poso les capsules dins un dels motllos especials per magdalenes, també es poden posar dins flameres). Les omplim fins a tres quartes parts. Jo els hi espolso una mica de sucre per dumunt.
Posem les magdalenes en el forn preescalfat a 210 graus, durant 15-18 minuts, depèn del tamany de les magdalenes. Les posem a la part baixa del forn, i és molt important no obrir-lo durant la cocció.

Esperem que us agradi la nostra recepta! 
"Una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament)” P. Pujolàs i J. R. Lago (2006)