Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juny 8, 2020

De quin color és un petó?

Imatge
Aquesta setmana proposem un conte per treballar les emocions. Primer escolteu el conte en el següent enllaç: Després d’escoltar-lo, com que pensem que és un llibre que dóna molt de joc, us proposem a les famílies que feu una sèrie de preguntes per tal de fomentar el diàleg amb els vostres fills i filles. Algunes de les activitats que es poden fer després del conte: Un dibuix sobre el conte o sobre quin color pensen que són els petons.  Parlar de les coses que ens agraden i de les que no ens agraden.  Fer associacions de colors amb objectes i també amb emocions i sentiments.  Fer diferents expressions amb la cara (davant un mirall)i endevinar de quina emoció es tracta. També és una bona eina per parlar de si ens agrada fer/rebre petons, què volem dir quan fem un petó?, a qui i de qui ens agrada rebre/fer petons?. De respectar a l'altre quan no vol un petó o de que ens respectin a nosaltres quan diem no.

Abraçades… als arbres?

Imatge
Ja ho saps: les mesures de seguretat per evitar que el coronavirus s’escampi ens obliguen a quedar-nos a dos metres d’altres persones quan sortim de casa. Per moltes ganes que tinguis de fer una abraçada a un amic o una amiga, si te’ls trobes passejant pel carrer, no t’hi has d’acostar! A Islàndia han trobat una solució: si no pots abraçar un amic o una amiga, abraça un arbre! Mirar el vídeo aquí Després de mirar el vídeo, pots contestar aquestes preguntes: Creus que és bona idea, anar al bosc a abraçar els arbres? Per què? Com et sents tu, quan et fan una abraçada els pares, els avis, els germans o els amics? I quan abraces la teva mascota o un peluix que t’agrada molt, com et sents? 1  A qui o a què fas abraçades durant el confinament? Demana a algú de casa que et faci una foto abraçant una persona o una cosa que t’estimis molt: poden ser els pares, els germans, la teva mascota, la teva joguina preferida… o fins i tot un arbre, és clar 2  Escriu ...
"Una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament)” P. Pujolàs i J. R. Lago (2006)