Jocs per fer a casa

Escrita per -
El nino bola
Aquesta és una manualitat que van portar dues mares a la classe de P5 de l’escola on van les meves filles. Els nens i nenes s’ho van passar pipa i van tornar a casa amb una joguina que, a més, és un simpàtic personatge. Es necessita un globus, farina, llana, fil i un retolador negre. Es tracta d’omplir el globus amb farina, lligar-lo, fer-li el cabell amb la llana i pintar-li una cara divertida. Els de la foto (que són els que van fer a l'escola) també tenen ulls de plàstic però, si no en teniu per casa, els pinteu i llestos.







fem un dominó






Fem un dominó per jugar! 
És una manera doble de passar-ho bé: primer fent el joc i després jugant!
Retalleu 28 rectangles de la mida que vulgueu. Podeu fer un dominó de mida normal o si voleu un dominó gegant.
Agafeu i els fulls de colors i amb la màquina de forador aconseguireu rodonetes petites de colors que són les que necessitareu per enganxar a les cartolines.

Feu una línia al mig de cadascuna de les  cartolines.
I després ja podreu començar a enganxar les rodonetes de paper.





joc de tetris a casa











El tetris
Utilitzarem cartolines de diferents colors. Fins i tot podem utilitzar cartolines o papers amb diferents motius o dibuixos o bé fer-ho nosaltres mateixos. Una vegada tinguem un munt de cartolines diferents, comencem a dibuixar-hi quadrats de diferents mides, rectangles, formes d’escala, rectangles verticals… Molt important que cada figura geomètrica tingui els costats ben rectes, res de corbes!
Quan ja ho tinguem tot ben dibuixat, comencem a retallar amb molt de compte i anem separant cada figura de forma individual.





"Una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament)” P. Pujolàs i J. R. Lago (2006)